Hola veïns i veïnes del barri, vingueu d’on vingueu, tingueu el color de pell que tingueu i posi el que posi al vostre document d’identitat, si és que en teniu. Aquesta és la revista de totes, sense discriminació, com és el propi Casal de Barri, un espai obert a totes les veïnes, vinguin d’on vinguin. Però som conscients que el món no és així. Per això hem volgut dedicar aquest número d’A les barriades! a un tema que ens toca a totes, el tema dels processos migratoris. Si, si, heu llegit bé, no parlem de migracions, parlem de processos migratoris. Perquè? Perquè cal veure la migració com un procés, no com algo etern, sinó com algo que comença i acaba. Pensem que això és molt important per ajudar-nos a canviar els prejudicis que totes portem a dintre encara que no ens n’adonem. El cas és que si parlem de migracions, sembla que la gent migrada hagi de ser sempre gent migrada, durant tota la seva vida, inclús en les vides de la seva descendència. Per això passa aquest fenomen tan lleig de persones que han nascut aquí, que inclús els seus pares també han nascut aquí, però encara se les segueix considerant migrades. Això no pot ser. Hem de ser conscients que la migració és un procés, un procés migratori. En realitat és molt senzill. Una persona abandona el seu lloc d’origen, migra i s’estableix un nou lloc. Un cop s’ha establert en el nou lloc, el procés migratori acaba i aquesta persona ha de ser considerada com una veïna més del barri. No pot ser considerada migrant eternament, perquè jo no està migrant, ja ha migrat i ja s’ha establert aquí, el procés migratori ja ha acabat. Sembla fàcil d’entendre, oi? Doncs hi ha molta gent que no ho enten. Així que a veure si ho comencem a aplicar nosaltres mateixes i ens organitzem per fer que les institucions també ho apliquin. De moment aquí us presentem aquest número que hem volgut dedicar al procés migratori, per desmuntar mites, per intentar millorar la convivència i, sobretot, per mirar de donar suport a totes aquelles noves veïnes que acaben d’arribar al barri, per tenir cura d’elles de la mateixa manera que ens agradaria que tinguessin cura de nosaltres si fos al revés. Salut i A les barriades!
