Districte de Nou Barris
Història
Passeig de Pi i Molist a la vora de la Seu del Districte
Políticament, el districte va viure una forta activitat liderada per les associacions de veïns durant tot el franquisme, en resposta a l'urbanisme desordenat i els desequilibris del desarrollismo dels seixanta i setanta. Durant la democràcia, el districte ha estat un graner de vots del Partit dels Socialistes de Catalunya, superant habitualment més del cinquanta per cent dels sufragis.
El nom del districte es va posar oficialment el 18 de gener de 1984 quan l'Ajuntament de Barcelona aprovà una nova divisió territorial de la ciutat, usant la denominació de la revista de la primera associació de veïns de la zona a començaments dels anys setanta. Es dóna el fet que una part important de Nou Barris estava dins de l'antic Districte 9, juntament amb part de l'actual districte de Sant Andreu. En els primers projectes de divisió de la ciutat en els deu districtes actuals, per a aquest districte es proposava el nom de Ciutat Nord.
Una de les construccions més imponents del districte va ser l'inicialment anomenat Manicomi de la Santa Creu, i conegut més recentment fins al seu tancament en 1986 com Institut Mental de la Santa Creu, l'actual seu del districte. La construcció original projectada pel Dr. Emili Pi i Molist i per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet, va ser un dels més brillants exemples d'arquitectura de manicomi "moral" d'Europa. L'edifici va romandre íntegre fins al 1970 i el seu valor patrimonial era molt major que altres projectes d'Oriol i Bernadet com Can Ricart ara en curs de protecció patrimonial. Dissenyat entre 1855 i 1860 la seva construcció es va iniciar en 1886 i no va acabar fins a 1910-1915. Va estar envoltat d'una finca de 120 hectàrees en la qual s'edificarien, després d'un procés especulatiu que es va iniciar el 1955 i va acabar el 1977 el barris de la Guineueta, Canyelles, part de Verdun i la zona de Can Peguera. Àdhuc avui roman la part de muntanya de la finca, coneguda per Can Masdeu. En l'actualitat, l'edifici està en ús per l'Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris, el Consell Municipal del Districte de Nou Barris i la Biblioteca Popular de Nou Barris, una de les més grans de la ciutat.
Vida associativa
La vida associativa al barri és molt àmplia. Hi ha moltes associacions per posar en comú els ideals i donar suport al barri, mitjançant projectes que pretenen millorar-lo a través de la cultura.
Cadascuna de les associacions està formada per ciutadans agrupats en centres cívics i altres entitat que ofereixen activitats al públic.
Hi destaca com a principal símbol de cultura del barri, l’Ateneu popular. Està situat en el barri de Roquetes. Antigament l’edifici era una fàbrica asfàltica, la qual va ser ocupada per un grup de veïns ja que perjudicava el benestar dels ciutadans a l’any 1977. Durant els anys s’ha convertit en un espai cultural on es duen a terme diferents activitats de circ, teatre, espectacles, concerts i exposicions, entre d’altres. També cedeix l’espai per altres companyies. Per exemple ofereix una càmera blindada on guarden el material pirotècnic dels Diables del barri. Tot això és organitzat i dirigit per voluntaris sense ànim de lucre. Respecte al circ social, hi ha uns monitors que fan classes els diferents dies de la setmana, fins que finalment s’exposen per al públic creant espectacles, en el seu teatre o al carrer per a tothom.
Moltes de les altres associacions s’han agrupat formant la plataforma “Nou Barris cabrejada, diu prou!”, on presenten les queixes que tenen envers la situació del barri, i en un manifest postulen els objectius que volen assolir per millorar la qualitat del barri.
Vegeu també
Llista de monuments de Nou Barris