Una mostra de Núria Rosell.

Sobre l'exposició, diu Dèlia García, del col·lectiu «Vestits Vermells»:

Vermell vergonya, vermell ràbia, vermell sang.

Rèquiem per una dona morta es tenyeix de vermell per entonar una litúrgia de record i reflexió per totes les víctimes de violència masclista que han estat assassinades pel fet de ser dones.

L'artista Núria Rossell emmarca el seu càntic dins del projecte «Vestits Vermells», una iniciativa ciutadana que dia a dia denuncia i visibilitza aquesta xacra social, que és la violència exercida contra les dones. Per cada dona assassinada, a Montcada i Reixac es penja un vestit vermell. Malauradament, la ciutat s’ha tenyit del vermell dels vestits buits, sense vida. Un vermell d'absències que ens recorda les dones que ja no hi són, dones que ho han perdut tot, perquè els han arrabassat la vida.

Només ens resta el seu record, el seu llegat inherent i les seves coses. Objectes que quedaran relegats a un exili mut, perquè mai més escoltaran la seva veu, perquè mai més sentiran l'escalf de les seves mans de dona.

Cada vestit vermell que oneja al vent és un crit ofegat en el silenci de la por. Crits emmudits per una societat que sovint no vol veure ni sentir. Per això, veïns i veïnes a títol personal, a través del teixit associatiu de la ciutat, han dit «PROU». Han sortit al carrer, han agafat una escala i han penjat el que ja és un símbol de la nostra VERGONYA com a societat. Sabem que això no és suficient, però és molt. Esperem que ella, jo o tu sentim que estem menys soles. Perquè no volem la soledat viscuda darrere les parets d’una llar que amaga dolor i desesperació i que avui només conté el silenci i l’estupor de la nostra mirada.

Sobre l'autora:

Algú em va ensenyar que si volia pintar o escriure, havia de fer-ho amb total llibertat, des del cor. I vaig seguir aprenent dibuix i pintura al taller de grans mestres, que em van educar des d’aquesta mateixa mirada. L’any 1990 em vaig llicenciar en Filologia Catalana a la UAB, on vaig cursar també estudis d’Història de l’Art. Necessito la literatura com necessito l’art. Això em fa més apoderada i més lliure. La meva obra ha estat present en diferents ciutats, des de Barcelona fins a Shanghai, on actualment tinc una exposició. He rebut diferents premis de pintura, escultura i llibres d’artista. I avui soc vermella, un color que per a mi representa la dona, la força i la passió. Un color que a Montcada i Reixac ens ha recordat aquest any, amb més de setanta vestits vermells, que han mort moltes dones per violència de gènere. Rèquiem per una dona morta és un crit, un plor, un desassossec. Però també un clam de sororitat, per saber que estem menys soles. Una instal·lació d’art que ens commogui i ens interpel·li com a societat. Que ens permeti empatitzar amb les dones i lluitar per canviar el greuge que encara patim, aquí i en qualsevol racó del món.

La instal·lació es podrà visitar del 6 al 29 de novembre.

El dimarts 19 de novembre, a les 19 h, l'autora presentarà la instal·lació, emmarcant el seu càntic en el projecte «Vestits Vermells».